Carta de protesta del President del GGAC davant de la nefasta política en les Arts Visuals

Todo flueix, no res canvia, tot queda impune

Gabriel Pinós, dimecres 26 d'octubre de 2016 - Fa any i mig aproximadament vaig presentar la meva candidatura a la presidència del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC) com a conseqüència d'una situació de feblesa i poca credibilitat davant l'imminent canvi de la junta. En amb prou feines 48h vaig aconseguir el suport necessari per presentar candidatura i poc després formava la nova junta directiva amb aquelles persones que m'havien recolzat i confiaven en el nou projecte. En aquest període he tingut la sort de tenir un gran equip, professional i molt motivat perquè el sector surti reforçat.

Així que, més aviat per un situació que considerava injusta i no per la voluntat de liderar el GGAC, em vaig veure amb 38 anys al capdavant de l'associació degana del sector, que és la segona més gran d'Espanya, tenint en compte que la primera és d'àmbit estatal.

I des d'aquesta posició no només ens hem preocupat per donar visibilitat a les accions que realitza el GGAC i tots els seus agremiats – recordo que la voluntat del GGAC és la d'actuar de manera col·legiada en benefici de tot el col·lectiu, es pertanyi o no al GGAC – també ens ha tocat fer política amb la política. I aquest és el tema que avui ens ocupa i preocupa: La lamentable política del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i en concret de la Direcció d’Arts Visuals. Des del nostre punt de vista l'Àrea d'Arts Visuals manca de cap estratègia específica per revitalitzar el sector. De fet em plantejo si inexistent o excel·lent, ja que la mateixa persona, la sra. Marta Gustà - Directora de l'Àrea d'Arts Visuals -, ocupa el mateix càrrec des de, almenys, els últims deu anys. Em refereixo a almenys deu anys, perquè en aquest temps la política d'aquesta àrea no ha variat gens ni mica; hi ha hagut uns quants Consellers, d'altres directors generals i només una directora d’Arts Visuals. Durant aquesta dècada hem ocupat la presidència del GGAC els tres presidents que hem signat una alarmant carta dirigida als responsables del Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), posant en evidència la falta de criteris objectius en com es gestionen els recursos públics. El contingut d'aquesta carta és molt similar al que seguidament vaig a exposar:

 

Abans hem necessitat contextualitzar les ajudes públiques a les activitats del sector que actualment vénen de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, i és que a Catalunya actualment solament hi ha dues associacions que representin al sector o part d'ell: Art Barcelona (Abe) i el GGAC. La Generalitat atorga unes ajudes excloses de concurrència pública per al desenvolupament de les respectives activitats de 15.000€ per Art Barcelona i 20.000€ pel GGAC; tenint en compte que el GGAC dobla en nombre d'associats a Abe i que a més el GGAC el formen galeries de tot el territori semblen imports proporcionals. Però anem més al detall:

Per a uns pressupostos similars, la direcció d’Arts Visuals atorga uns imports a priori també similars, encara que si veiem el ràtio per galeries agremiadas/associades ja no són tan similars. La subvenció per galeria és molt major per Abe (576€/galeria Abe versus 338€/galeria GGAC) és a dir, quant a ajudes públiques Abe gairebé duplica al GGAC.

Seguidament he verificat les ajudes als esdeveniments relacionats amb el sector. Vegem com es reparteixen les subvencions excloses de concurrència competitiva:

Arts Libris i Swab tenen uns pressupostos de 260.000€ i 200.000€ respectivament, reben 50.000€ de subvenció cadascuna, i si es realitza una ràtio de pressupost per cada visitant que entra s'obté que Arts Libris es gasta 26€ per visitant, mentre que Swab es gasta 13,33€ per persona que entra a la fira.

Seguidament està FAMA, la Fira d'Art Modern i Antic, té un pressupost de 100.000€, amb 7.000 visitants en la primera edició, que es van incrementar en la següent. Cost per visitant: 14,30€. En relació a les anteriors dues fires comentades, té una ràtio cost/persona similar. Per cert, subvenció de la Generalitat: 0€

Quant a projectes nous estan #elpaperdelart i el Barcelona Gallery Weekend. Tots dos en la seva edició de 2015 tenien una participació similar: 20 galeries d'art i 8 museus o fundacions, encara que la durada de tots dos és dispar, 4 dies el Bcn Gallery Weekend i 4 setmanes #elpaperdelart. El pressupost també és dispar 256.000€ versus 13.500€. La subvenció del Gallery va ser de 75.000€ repartits en dos anys per celebrar la primera edició, en canvi per a la celebració de #elpapedelart, el responsable de la qual és un servidor, no es va sol·licitar cap subvenció exclosa de concurrència pública.

Del Talking Galleries només disposo de la informació de l'import subvencionat: 25.000€.

I finalment, tenim el Loop, la fira de vídeo art creada en 2003, amb un pressupost de 776.000€ i una subvenció exclosa de concurrència de 250.000€, la qual cosa porta a un cost de 155,20€ per cada persona que visita la feria.si acabem de citar els projectes que en major o menor mesura existeixen actualment per estimular el mercat intern, anem ara a veure què es fa per afavorir la internacionalització de les nostres galeries d'art:

En 2014 la direcció d’Arts Visuals va crear una partida extraordinària i exclosa de concurrència competitiva per assistir a Art Rio, a Rio de Janeiro. Ignorem com es va gestar aquesta gran idea, el GGAC només va rebre un correu de Marta Gustá informant de l'acció, amb el que es va reenviar als agremiats.

Per a aquella edició van participar les galeries del següent gràfic (en negre estan les galeries de Abe, en taronja les del GGAC i en gris les que no pertanyen a cap associació). En 2015 es va tornar a crear una altra partida extraordinària per anar a Istanbul! En aquell moment es va tornar a repetir l'operació: Marta Gustà envia email al GGAC, GGAC reenvía als agremiats, només galeries de Abe van a Istanbul i l'única galeria que repeteix a Rio és Mayoral, membre del GGAC.

En 2016, una altra vegada, es torna a repetir l'operació, però en aquesta ocasió per anar a Londres: Marta Gustà envia informació al GGAC, el GGAC no ho rep en la safata per un canvi de servidor d'internet, cap galeria del GGAC va a Londres per no ser degudament comunicada.

En els tres casos únicament es va rebre un email, almenys amb total certesa en la tercera, que és la més recent. És a dir que si les quantitats subvencionades durant aquests tres últims anys són les mateixes, el Departament s'ha gastat 120.000€ a promocionar l'assistència a unes fires al voltant del món. Mentre escric aquest text encara no he sabut veure la decisió estratègica o la connexió que hi ha entre Rio, Istanbul i Londres. Més aviat sembla un “prova i error” per veure si al final s'encerta.

El més greu que concerneix a aquestes subvencions per assistir a fires internacionals és que ja existeix un programa per a la internacionalització i assistència a fires. Es diu Subvenció de Projectes a la internacionalització de galeries d’art, una subvenció de pública concurrència, és a dir competitiva, de la qual recentment s'ha publicat la seva resolució al següent enllaç: https://tauler.seu.cat/pagdetall.do?idedicte=82956&idens=1

Davant la falta d'un criteri objectiu que justifiqui la puntuació d'aquests projectes, he tornat a agrupar les galeries per associacions. En aquest cas he intentat veure amb perspectiva la despesa de diners públics, per contrastar les informacions que prèviament he exposat, per cert, totes elles de domini públic. El resultat és el següent:

Com es veu en el gràfic, a 19 galeries de Abe se'ls ha atorgat 173.173€, gairebé un 70% de les resolucions.14 galeries del GGAC han presentat sol·licitud, de les quals 4 s'han denegat, amb el que se'ls atorga un total de 56.150€ i, finalment, 4 galeries no agremiadas han sol·licitat subvenció, de les quals 2 s'han denegat i a les altres dues se'ls ha atorgat 20.000€.

Fins a aquí les partides de diners públics que destina el Departament de Cultura a les Arts Visuals. I ara unes quantes qüestions sobre aquesta despesa pública:

Per què, excepte a Rio, cap galeria torna a repetir assistència en aquestes fires?

Quins arguments han portat al Departament de Cultura a gastar-se diners públics en tres fires que comercialment han estat un fracàs? I si no han estat un fracàs, perquè no es repeteix la seva assistència?

Quins criteris objectius han portat a subvencionar l'assistència a aquestes fires?

Per què a cap moment s'ha demanat l'opinió del GGAC, en tant és la segona associació de galeries a nivell estatal?

Per què la directora de l'àrea de Arts Visuals ha viatjat també a aquestes fires al voltant del món? I perquè no ha anat el Conseller? I si no ha anat el Conseller és que no és estratègic anar provant de fira en fira?

Per què havent-hi una subvenció de pública concurrència, la de Projectes a la internacionalització, es crea una subvenció exclosa, és a dir “a dit” amb la mateixa finalitat?

Realment parlar de tracte discriminatori, esbiaixat i partidista seria poc encertat sense poder argumentar-ho amb més fets. Cert és que en la Conselleria hi ha predisposició al diàleg, a les comissions, però no als fets. Fets i no paraules.

Tot el que acabo d'exposar em crea una desconfiança en com es gestionen els recursos públics en el Departament de Cultura. Es dupliquen subvencions al mateix projecte, tenint en compte així mateix que una de les persones que formen la comissió d'avaluació – la directora d’Arts Visuals – és la mateixa que es “”treu de la màniga”” diners públics, per al mateix projecte i curiosament les empreses beneficiades són pràcticament les mateixes que obtenen major puntuació – i més recursos públics – per a la mateixa finalitat.

Tot flueix, no res canvia, tot queda impune.