Les galeries d’art a Catalunya entreguen els Premis GAC 2017

La Nit del Galerisme concedeix els Premis Honorífics – Fundació Banc Sabadell a l’artista Perejaume i a la galerista Mariana Draper

Barcelona, dimarts 30 de maig de 2017.- Aquesta nit s’atorgaran els Premis GAC 2017 – X Nit del Galerisme, que tenen com a objectiu potenciar el paper difusor i emprenedor de les galeries d’art de Catalunya i posicionar-les com a centres fonamentals del mercat artístic i de la promoció d’artistes. A l’acte, que es celebrarà al MACBA, Perejaume i Mariana Draper rebran el Premi Honorífic GAC – Fundació Banc Sabadell a l’artista i al galerista, en reconeixement a la seva trajectòria i al seu paper primordial en la difusió de l’art.

Mónica Ramon, Presidenta del Comitè Organitzador dels Premis GAC d’aquest any ha destacat “en aquesta desena edició celebrem la consolidació d’aquests Premis que, any rere any, han aconseguit convertir-se en una cita obligada de tot el sector de l’art. Al llarg d’aquests 10 anys, hem entregat prop de 100 premis a tots els agents implicats: artistes, col·leccionistes, crítics, directors de museus i fundacions, galeristes, comissaris i mitjans de comunicació, entre d’altres.”

Els Premis GAC 2017 reuniran més de 300 representants de tot el sector de l’art. La cerimònia comptarà amb la presencia del Sr. Xavier Díaz, director de l’ICEC; Sr. Jaume Collboni, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i Sr. Joan Josep Puigcorbé, diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona.

Organitzats pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i amb la col·laboració de l’Associació Art Barcelona, els Premis GAC varen néixer en el 2008 amb l’objectiu de reconèixer a personalitats i agents culturals, que amb un coneixement i integració en el marc de l’art i del galerisme català, tenen un paper destacat en el mercat i en la promoció dels artistes, tant emergents com consolidats, a nivell nacional i internacional. Els premis són la cita anual amb tots els sectors de la cultura a favor de la projecció de l’art i del galerisme com a sector de referencia i de gran importància a la societat i compten així amb el suport de la Fundació Banc Sabadell, que també dóna nom als dos premis honorífics, i de DKV-Seguros, amb la dotació del premi a l’artista emergent per la millor exposició en galeria i del MACBA que ofereix el seu espai; i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) i de la Diputació de Barcelona.

El comitè organitzador i el jurat

El comitè organitzador dels Premis GAC està format per representants del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i de l’Associació Art Barcelona, amb la presidència de Mónica Ramon.

El jurat ha estat format per especialistes reconeguts del sector de l’art i en aquesta edició ha comptat amb: Frederic Montornés, crític d’art i comissari d’exposicions independent, com president del Jurat; Sergi Aguilar, artista; Victòria Combalia, crítica d’art i comissària d’exposicions; Anna Mª Guasch, crítica i catedràtica; Ernesto Ventós, col·leccionista i Alicia Ventura pel premi DKV.

Guanyadors Premis GAC 2017

Els guanyadors d’aquesta edició són:

  • Premi al col·leccionisme: Fundació Sorigué

  • Premi a la millor exposició històrica en galeria: ‘Carlos Saura Fotógrafo. España años 50’ – Círculo del Arte

  • Premi a la millor programació en galeria: Àngels Barcelona

  • Premi a l’artista consolidat per la millor exposició en galeria: ‘Carlos Pazos. Naufragios recientes’ (ADN galeria)

  • Premi DKV a l’artista emergent per la millor exposició en galeria: Mar Arza, por ‘Resquicio’ ( galeria RocioSantaCruz)

  • Premi a la crítica: Bea Espejo

  • Premi al mitjà de comunicació: Time Out Barcelona

  • Premi al comissariat: Fundación Museo Jorge Oteiza per ‘La desocupació de l’espai’ a la sala d’exposicions La Pedrera

Premi Honorífic GAC – Fundació Banc Sabadell a l’artista Perejaume

Els Premis GAC - X Nit del Galerisme volen retre homenatge a l’artista Perejaume. La Fundació Banc Sabadell, patrocinadora de l ‘esdeveniment des dels seus inicis, dóna el seu nom a aquest premi.

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) reconegut com l’artista poeta, comença a exposar la seva obra pictòrica a mitjans dels anys setanta, però molt aviat introdueix altres recursos expressius com els textos, les fotografies o els vídeos. La natura és un eix temàtic recorrent a la seva obra perquè, segons l’autor, li obre la possibilitat d’interrogar-se sobre un ampli ventall de qüestions. És, a través de la natura, que estableix un ric diàleg entre la representació de les coses i les coses en sí mateixes, entre l’espai protegit del museu i el món que queda fora. Trenca els artificis de la tradició artística per a construir un discurs poètic que l’aproxima a la terra. La consideració de la llengua com una part consubstancial de les mateixes coses, fa que Perejaume pugui traspassar amb comoditat, la dèbil frontera entre la creació plàstica i la literària. Ha publicat diversos llibres d’assaig i de poesia, entre ells Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011) i Mareperlers i ovaladors (2014). L’artista exposa regularment i algunes a destacar són: “Deixar de fer una exposició” (MACBA, 1999), “Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!” (La Pedrera 2011) i “Maniobra de Perejaume” (MNAC, 2014). A l’any 2005, l’artista rep el Premi Nacional d’Arts Visuals atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 2006 el Premio de Artes Plásticas atorgat pel Ministerio de Cultura de España. Amb aquest guardó, l’artista passa a formar part del llistat de Premios Honorífics GAC formats per Antoni Tàpies (2010); Jaume Plensa (2011); Richard Hamilton (2012); Antoni Muntadas (2013), Alfons Borrell (2014), Susana Solano (2015) i Sean Scully (2016).

Premi Honorífic GAC – Fundació Banc Sabadell a la galerista Mariana Draper

Els Premis GAC – X Nit del Galerisme volen retre homenatge a la galerista Mariana Draper. L’any passat aquest Premi Honorífic fou pel galerista Francesc Mestre.

Mariana Draper (Barcelona, 1955) va fundar la seva propia galeria, la Sala Dalmau, amb el seu pare Francesc Draper, l’any 1979. Des de llavors, exposen periòdicament l’obra d’artistes contemporànies com Miguel Peña (Madrid, 1951), Jorge Gay (Zaragoza, 1950), Manolo Belzunce (Lorca, Murcia 1944), Jordi Amagat (Girona, Les Planes 1956) o Juan de Andrés (Arévalo, Uruguay 1941), entre d’altres.

La Sala Dalmau es caracteritza per presentar l’obra de pintors que pertanyien a l’avantguarda històrica i a l’escola espanyola de Paris, sobretot la dels artistes que per motius polítics i socials eren poc coneguts al nostre país. Des de la galeria, sempre han mantingut una vinculació molt estreta amb els artistes, fet qie ha permès que alguns d’ells hagin exposat la seva obra durant més de 37 anys, com Manuel Angeles Ortiz (Jaen 1895 – Paris 1984), Eugenio Granell (1912 – 2001), Jacint Salvadó (Tarragona 1892 – Marsella 1983) i J.FÍN (Barcelona 1916 – Paris 1969), entre d’altres. A la Sala Dalmau s’hi han realitzat exposicions de grup dedicades a l’avantguarda històrica internacional, destacant “La peinture: Ce labeur secret” dedicada a Le Corbusier, en motiu dels 30 anys de la galeria.

A partir dels anys 90, s’incorpora un nou cicle d’exposicions a la seva programació on l’eix és Joaquín Torres-García (Montevideo 1874 – 1949), el seu entorn i l’Escola del Sur. La Galeria ha rebut dos premis ACCA (Associació Catalana Crítica d’Art) als anys 1999 i 2005.

Premi al col·leccionisme: Fundació Sorigué

El jurat premia la vocació de retorn a la societat del grup empresarial Sorigué que, des de l’any 2000, impulsa activitats socioeducatives i aposta decididament per la cultura contemporània. La seva és una col·lecció d’obres singulars d’artistes especialment rellevants, en la seva manera de posar en relleu els aspectes essencials de l’existència humana..

Al 1985 Julio Sorigué i Josefina Blasco decideixen constituir la Fundació Sorigué.

Amb una ferma aposta per la cultura, incorporen l’any 2000, la creació d’una col·lecció d’art contemporani, nacional i internacional, formada per més de 450 obres de pintura, dibuix, fotografia, new media i escultura. Destaquen artistes de gran prestigi com Chuck Close, Antony Gormley, Cristina Iglesias, Anish Kapoor, William Kentridge, Anselm Kiefer, Antonio López, Julie Mehretu, Juan Muñoz, Daniel Richter i Bill Viola. La col·lecció d’art contemporani està considerada avui, una de les més importants d’Espanya.

La Fundació Sorigué impulsa des de l’any 2014 el projecte PLANTA, un projecte singular que, unint l’arquitectura, el paisatge, la ciència, el coneixement i l’empresa visualitza una particular manera d’entendre el mecenatge i que contribueix de manera exemplar al desenvolupament del territori, la societat i la generació de valor.

Premi a la millor exposició històrica en galeria: “Carlos Saura Fotógrafo. España años 50” – Círculo del Arte

El jurat atorga aquest premi a Círculo del Arte per l’exposició “Carlos Saura Fotógrafo. España años 50” per la qualitat de la mostra i la rellevància de l’obra de l’autor, en una faceta no tan coneguda de la seva trajectòria artística.

Amb una brillant carrera cinematogràfica , Carlos Saura és considerat avui un clàssic viu del cinema. La seva reconeguda creació en aquest camp ha protagonitzat tant l’atenció del públic i dels mitjans, que han passat més amagades altres activitats de l’artista com: la redacció i il·lustració gràfica dels seus guions de pel·lícula, l’escriptura narrativa, el dibuix artístic i, sobretot i molt particularment, la fotografia. Carlos Saura mostra una obra fotogràfica sorprenent, equiparable en qualitat i interès a la seva producció cinematogràfica. El cineasta reflexa el desig de deixar constància com a fotògraf independent, de la situació d’un país immers en la pobresa, sotmès a la tirania d’una dictadura, sofrint les conseqüències d’una guerra civil però que malgrat tot, mostra la cara més digna, pura i humana de l’existència de l’home. L’interès de Carlos Saura per la fotografia arriba no tan sols a l’acció de fotografiar i del treball al laboratori -o actualment amb l’escàner i l’ordinador - sinó que també a les pròpies càmeres fotogràfiques i a la seva tècnica. L’experimentació amb elles i els seus components i el col·leccionisme compulsiu de models històrics. La seva col·lecció de centenars de càmeres tenen una qualitat museística. L’editorial Steidl d’Alemanya, considerada el segell de llibres de fotografia més important del món, va produir el llibre España años 50. Els editors varen organitzar l’exposició itinerant Carlos Saura fotógrafo. España años 50, una mostra d’aquelles imatges històriques que avui representen, tal vegada, la crònica visual d’una Espanya desapareguda dins la boira del temps.

Premi a la millor programació en galeria: Àngels Barcelona

El jurat premia a la galeria Àngels Barcelona per ser un projecte que, des de l’any 2007, ve desenvolupant treballs que es construeixen al voltant de pràctiques crítiques que codifiquen la nostra societat, tant en el mitjà artístic com en els llenguatges i en els seus discursos.

La galeria Àngels Barcelona, ubicada al C/Pintor Fortuny 27 de Barcelona, programa exposicions d’artistes com Pep Agut, Efrén Álvarez, Lúa Coderch, Pedro G. Romero, Harun Farocki, Esther Ferrer, Joan Fontcuberta, Mabel Palacín i Mireia Sallarés, entre d’altres. La galeria Àngels Barcelona sempre s’ha destacat per ser conscient del paper important de l’educació en tots els projectes artístics. La seva dimensió educacional ha originat el foment d’activitats i interrelacions amb programes organitzats en col·laboració amb agents del sector educatiu com són Elisava (Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona), Esbama (Ècole Supèrieure des Beaux-Arts Montpellier Mèditerranèe Métropole), l’Escola Massana, Metàfora, la Universitat Autónoma de Barcelona i la Universitat Ramon Llull, entre d’altres. També amb programes acadèmics com On Mediation, Inter-Accions i Loop Studies, entre d’altres.

Fins el 9 de juny, es pot visitar a Àngels Barcelona “The missing link”, el darrer projecte de Mabel Palacín i la seva segona exposició individual a la galeria, amb qui segueix la seva investigació al voltant de la relació que les persones mantenen amb les imatges, el seu funcionament i la mediació que aquestes suposes per a la realitat on hi vivim; o el què també es coneix com “la cinematització de la societat en el quotidià”.

Premi a l’artista consolidat per la millor exposició en galeria: Carlos Pazos. Naufragios recientes (ADN Galería)

El jurat premia a Carlos Pazos per no ser sols un dels artistes més importants del panorama artístic actual, sinó també per ser un dels creadors més singulars. Per la seva manera d’aconseguir que el seu llenguatge es converteixi en el segell inconfusible d’una visió d’entendre l’art, amb una estreta i intima relació amb una vida desenvolupada al voltant de les intensitat, on el destí mai deixa de sorprendre’ns.

L’exposició guardonada, que gira al voltant de la idea del naufragi entès com a fracàs, estava formada per un conjunt de collages i d’assemblatges objectuals a mig camí entre la línia de denúncia, el riure, l’humor, el dramatisme, la mitificació, el fracàs i el desig d’actuar entre la frontera del ser i l’aparença; el simular o el dissimular. La mostra ha comptat amb la presentació, per primer cop a Barcelona, del llargmetratge de l’artista “Artíssimo, película de citas”. El llargmetratge, de quasi 2 hores, acumula fragments apareguts en 1800 pel·lícules: des de grans produccions americanes, de terror, de sèrie B fins a cinema d’autor. Aquesta pel·lícula dóna a conèixer una de les facetes menys coneguda de l’autor, la de cineasta.

La producció de l’artista es caracteritza per una acumulació, quasi compulsiva, a través dels objectes, dibuixos, instal·lacions, fotografies i cinema. La mostra reflexa a través dels seus objectes que evoquen records de la seva vida, com els estius quan era infant o la seva estada a París i no pretenen descriure aquests instants, sinó que qüestionen el sistema de representació, una realitat del tot subjectiva.

Premi DKV a l’artista emergent per la millor exposició en galeria: Mar Arza, per “Resquicio” (galeria RocioSantaCruz)

El jurat atorga aquest premi a l’exposició de Mar Arza que va exposar a la galeria RocioSantaCruz. És autora d’una obra protagonitzada per les paraules que li donen forma, per l’espai on transcorre i pels mons a qui es refereix per accedir al que no es veu, quasi no es percep i que a la vegada també forma part de la nostre realitat.

Mostra de l’univers creat per Mar Arza és el projecte “Resquicio”, on l’artista crea al voltant de la idea, la paraula que dóna títol a l’exposició, que remet a una lleu obertura, però també a un rastre. El rastre que deixa enrere la paraula que, com arada, llaura sobre la consciencia i, deixa un plec sobre la superfície, carnosa tal vegada, de l’ànima. Mar Arza explora les possibilitats del text damunt el paper i del llenguatge, experimentant amb el què es veu i el que no es veu entre línies. Des d’una aparent simplicitat, la pàgina en blanc es va transformant sigui a través d’una gota d’aquarel·la, o d’un fals suport estàtic.

L’artista ha estat definida com una escultora de paraules, que les separa dels seus relats originals i les col·loca en nous significats conceptuals, verbals i plàstics.

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i amb una trajectòria professional caracteritzada per la mesura amb que s’enfronta a la seva obra, Mar Arza és una artista que diu que existeixen paraules que inventen mons, paraules que no apareixen al diccionari. És per això, que més que parlar, el que fa és llaurar amb la paraula. És a dir parallaurar.

Premi a la crítica: Bea Espejo

El jurat atorga aquest premi a Bea Espejo per la seva franquesa en el moment de combinar la seva particular percepció de l’art amb el rigor analític i el flux de les emocions que es deriven dels seus articles.

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i màster en Crítica d’Art i Comunicació per la Universitat de Girona, Bea Espejo comença a publicar a l’any 2002 al suplement Cultura|s de la Vanguardia. Al mateix temps escriu textos per catàlegs, comissària exposicions i treballs a la galeria Estrany de la Mota coneixent d’aquesta manera, les cares més ocultes i les més visibles del que coneixem com sistema de l’art; tota aquesta part que no es veu, des de la part creativa de l’artista a la part més comercial de l’art.

El 2007 es trasllada a Madrid per dirigir la secció d’art del suplement El Cultural del diari El Mundo, tasca que acaba de finalitzar per començar una nova etapa dirigint el suplemento Babelia de El País.

El seu estil a l’escriure allunyat del barroc, és directe, proper, rigorós i capaç de desvetllar al lector l’interès per l’art i, en conseqüència la cultura. Bea Espejo és una persona tan sensible al capital afectiu de l’art, com al valor de les paraules amb les que hi acostuma a expressar la seva passió per l’art.

Com ella afirma “la crítica em va començar a interessar, per ser una eina d’anàlisi i pensament, que et permet retallar o ampliar les distàncies i per esdevenir un indret que et du a d’altres llocs. També per la seva capacitat de plantejar preguntes i d’assajar respostes.”

Premi al mitjà de comunicació: Time Out

El jurat atorga aquest premi a la guia setmanal Time Out Barcelona pel desig de seguir oferint les recomanacions de la ma dels seus grans professionals que dirigeixen cadascuna de les seves seccions. I, en especial la d’art que coordina la periodista i historiadora de l’art Eugènia Sendra, amb qui aquest Jurat s’hi ha fixat en partícular, pel rigor amb què tracta els articles i les entrevistes de les que es nodreix un públic tan divers com imprevisible; format per futurs col·leccionistes o, com a mínim, inesgotables amants de l’art amb moltes ganes de continuar estant al dia.

El mes de setembre de 2016 es va començar a distribuir gratuïtament la guia setmanal Time Out Barcelona, en més de 150 punts de la ciutat de Barcelona, a més d’oferir els seus continguts també a través d’Internet.

La revista va començar a publicar-se al gener del 2008 com una guia cultural i de lleure de Barcelona, com a franquícia londinenca de Time Out. Al maig del 2015 va passar a distribuir-se amb el Periódico de Catalunya fins el setembre del passat any.

Cada setmana, la revista ofereix les recomanacions d’experts independents dels millors restaurants i bars de de Barcelona, de les estrenes i critiques d’art, teatre i cinema; de les activitats més interesants de l’agenda cultural, dels concerts imprescindibles, de les ressenyes de les novetats literàries i d’un ampli ventall de propostes per sortir amb la família.

Els coordinadors de les seccions són: Erica Aspas, Jordi Garrigós, Andreu Gomila, Josep Lambies, Ricard Martín, Anna Mateu, Manel Pérez, Diego Piccuninno, Pau Roca, Marta Salicrú i Eugènia Sendra. Com a crítics d’art hi col·laboren des de fa anys: Ricard Mas i Aina Mercader.

Premi al comissariat: Fundación Museo Jorge Oteiza per ‘la desocupació de l’espai’ a la sala d’exposicions de La Pedrera

A través d’una més que acurada i brillant selecció d’obres i de material provinent de la Fundación Museo, aquest creador basc i alhora universal, dóna a conèixer els diferents processos experimentals de desocupació i el buit de l’espai que va impulsar per superar els límits de la matèria, encarnant-se simbòlicament en el buit i abandonar, cap a finals dels anys cinquanta, tota la pràctica artística.

L’exposició comissariada per la Fundación Museo Jorge Oteiza amb la col·laboració de la Fundació Catalunya – La Pedrera fou concebuda de manera cronològica i documentant les passes que va anar seguint Jorge Oteiza, des d’una pràctica figurativa fins a una de purament espacial, a través de 130 obres provinents del Museo de Alzuza. Nombrosos dibuixos, maquetes, imatges d’arxiu i documentació original de l’artista formava el seu univers. A través del qual es mostraven diverses facetes d’una trajectòria vital, política i creativa forjada al voltant dels interessos de l’artista per l’univers de l’arquitectura, la poesia, la pedagogia, l’agitació cultural o la necessitat de participar de manera activa en la construcció social des de l’art i la estètica. Al llarg d’aquest procés, l’escultura superava els límits de la matèria i s’encarnava simbòlicament en el buit, un espai de plenitud i sense temps que adquiria tot el significat espiritual i metafísic que desitjava l’artista. Feia 30 anys que no s’organitzava a Barcelona una mostra monogràfica sobre aquest escultor, una figura fonamental en la història de l’art del segle XX aconseguint un èxit de públic i de crítica, en poc més de 3 mesos va rebre quasi 85.000 visitants.